Quan l’escalfor del sol t’espolsa la mandra i et treu de casa, emboteix les terrasses, anima els tristos i convenç els materialistes de la força de la natura, sents la necessitat imperiosa de compartir amb els amics –els reals, no els de Facebook–, els plans que et ronden pel cap, els somnis que vols que deixin de ser-ho. I, és aleshores quan, assegut al bar de baix, al de sempre, et demanes un martini o un vermut, i l’acompanyes, per què no?, d’una ració d’anxoves. Una opció original, natural, de la terra, diríem. T’animes i proves la combinació, i sents que has encertat. Que l’apetitiu senta millor si l’acompanyes d’unes anxoves de qualitat, banyades en oli d’oliva. I saps que el proper diumenge repetiràs. Perquè en realitat, i entre tanta confusió, saps què vols i no tens ganes d’esperar.
No hi han comentaris