Un fet curiós i que genera una sana rivalitat entre els xatonaires de les 5 localitats de la Ruta, Vilanova i la Geltrú, Calafell, El Vendrell, Sitges i Vilafranca del Penedès, és cadascuna d’elles té la seva pròpia recepta,però les Anxoves de l’Escala mai fallen. Avui us presentem la del Vendrell, el municipi que acollirà la propera xatonada popular.

Ingredients per a la salsa

· ametlles: 100 gr
· avellanes: 80 gr
· nyora escaldada: 1 peça
· pa fregit: 1 llesca
· bitxo (optatiu): 1/2 peça
· ceba escalivada: 1/2 peça
· cabeça d’alls escalivada: 1/2 peça
· tomacons escalivats: 3 peces
· oli
· sal
· vinagre
· pebre vermell
· pebre vermell dolç

Ingredients per al plat

· escarola: 2 peces
· bacallà: 120 gr
· tonyina: 120 gr
· Anxoves de l’Escala: 4 filets
· olives arbequines: 80 gr

Elaboració

S’agafa un morter, s’hi posa sal i es van trinxant d’un en un els elements següents i en aquest ordre: ametlles i avellanes (fins a conseguir una pasta ben fina). Tot seguit, la ceba, la nyora, (prèviament escaldada i sense pell), el bitxo (optatiu), el pebre vermell, un polsim de pebre negre i el pa fregit. Finalment, els alls, els tomacons, l’oli i el vinagre. Un cop acabada la salsa es barreja amb l’escarola ben neta i escorreguda. Es deixa reposar unes hores. A l’hora de servir el plat es decora amb el bacallà esqueixat, la tonyina, els filets d’anxova de l’Escala i les olives arbequines. I ja es pot menjar, sempre acompanyat de truites de carxofes, de fesols o de botifarra negra, entre d’altres

Seguiu La Ruta del Xató a Twitter per estar informat de totes les novetats de la ruta: @RutadelXato 

Escalivada amb anxoves de l’Escala

Ingredients:

• Pebrot vermell
• Pebrot groc (opcional)
• Albergínia
• Ceba
• Oli d’oliva verge extra
• Anxoves de l’Escala
• All i julivert (Opcional)

Elaboració

“Per a fer escalivada, s’han d’escalivar a la brasa o al forn els ingredients segons llur qualitat: amb més foc per als pebrots que per a les albergínies. Avui, és costum embolicar-ho amb paper de plata. Quan tots els vegetals són a punt, es deixen refredar i es pelen i  posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli. Després hi afegim les anxoves. Les anxoves als pots s’han de deixar reposar com a mínim un any o més abans d’obrir i no es poden remenar. En alguns llocs s’hi afegeixen grans sencers de pebre negre amb la sal al moment de la preparació per donar millor gust al peix (Sic)” Consulta aquí el blog De Plat en Plat un dels nostres preferits.

Nota de l’editor: És cert que alguns operadors d’anxova en salaó afegeixen pebre durant el procés de moderació però no és per millorar-ne el gust sinó per accelerar-ne el procés de maduració. Anxoves de l’Escala, S.A no afegeix pebre a les seves anxoves per no alterar-ne el procés.

Amanida de formatge fresc, tomàquets xerri i anxoves

Ingredients

• 1 formatge fresc de 250 gr.
• 9 tomàquets “xerri”
• 6 anxovetes de l’Escala
• Olives d’Aragó
• Bleda vermella
• Rúcula
• Lollo rosso
• Espinacs “baby”
• Tomàquet d’amanir
• Oli d’oliva verge extra
• Crema de vinagre balsàmic de Mòdena
• Sal

Elaboració: 

“Posem el formatge fresc al centre del plat i l’envoltem de les herbes i els tomàquets tal i com veiem a la foto o al gust de cadascú.
Com hem col·locat els tomàques “xerri”? Hem posat uns mitjos tomàquets d’amanir cap per avall i hem punxat amb uns escuradents els tomàquets “xerri”.” Consulta aquí receptes.cat i descobreix altres receptes

Amanida de patata i escarola amb anxoves i vinagreta de cireres

Ingredients

• Patata
• Escarola
• Anxoves
• Maduixes
• Pa fregit
• Vinagreta de cireres

Preparació

“Farem una vinagreta amb tres parts d’oli i una de vinagre, una mica de pebre negre i la melmelada, tot batut a mà perquè emulsioni.Per preparar l’amanida, posem al plat una base de patata bullida amb pell, pelada i tallada a làmines, que salarem i amanirem amb una mica d’oli; a sobre hi posarem escarola neta i tallada, uns daus de pa fregit i les anxoves enrotllades. Unes quantes rodanxes de maduixes al voltant del plat augmentaran el color i el contrast salat-dolç i cruixent-tou, i finalment ho amanirem tot amb la vinagreta.” Consulta aquí la font de la recepta i aprèn a fer la melmelada de cireres

Enfadar-nos? Al contrari! Ens serveix de peu per donar dos consells per utilitzar les anxoves en pizzes i coques diverses, aquí van

#Consell Nº1: No posar-n’hi. Se sol dir que posar anxoves en una pizza fa malbé l’anxova i la pizza. Per què? La majoria de nosaltres quan encarreguem una pizza o la fem a casa acostumem a coure-la tota al mateix temps. Problema? Quan escalfem o cuinem un aliment de gust tan intens com l’anxova l’acció de l’escalfor n’incrementa la seva potència fins a límits que poden arribar a ser molests. Conclusió? Perdem les qualitats organolèptiques de l’anxova i podem deixar de gaudir de tot el plat.

#Consell Nº2: Posem-les quan la pizza sigui fora del forn. Aquesta és la clau. Una vegada tinguem la pizza o a coca cuita és el moment de posar-hi les anxoves. D’aquesta manera podrem gaudir de tota la intensitat i sabor de les Anxoves de l’Escala i en conseqüència d’una deliciosa pizza o coca de recapta.

Aquests consells són extrapolables a l’ús del salmó fumat o la tonyina en pizzes, dos ingredients, que com l’anxova, no toleren les altes temperatures.

Ara ja sabeu perquè a molta gent no li agrada les pizzes amb anxoves. I a vosaltres us agraden?

1. La Paella del 7 portes
2. El Bar Marsella
3. El Mercat de la Boqueria
4. Els espinacs a la catalana.
5. Els pebrots escalibats
6. El pa amb tomàquet
7. Les Anxoves de l’Escala
8. El marisc
9. l’Arròs negre

Estem molt a favor de la tria que han fet, sobretot del punt 7. Conscients que la llista es queda curta i convidem a completar-la. Quina meravella gastrònomica han oblidat els redactors d’Esquire?

Umami és una paraula d’origen japonès que significa deliciós. Aquest cinquè gust va ser descobert a principis de segle XX però no va ser fins ben entrats als anys 80 que va ser acceptat com a gust bàsic. La raó? La seva complicada definició. Tots identifiquem els altres quatre gustos bàsics fàcilment però ens és difícil descriure l’umami en precisió.

L’umami és bàsicament una sensació. Una sensació de boca plena, de gust penetrant i d’intensificació de sabor. L’umami doncs no es present en sí mateix en els aliments sinó que es crea gràcies a la presència d’un aminoàcid anomenat Glucomat monosòdic, un aminoàcid present en altes dosis a les anxoves i el pernil però també en els tomàquets i els espàrrecs.

L’Umami s’ha de sentir i res millor que unes bones anxoves o un bon pernil ibèric d’aglà per experimentar-lo. No ens ha d’estranyar doncs que de les anxoves també se les conegui com el pernil ibèric del mar.

PD/ la combinació d’aliments rics en glucomat monosòdic incrementa la sensació umami. Aquí teniu una vídeo-recepta feta amb els dos aliments bandera del sabor del plaer.

Anxoves de l’Escala S.A. participarà a partir del pròxim dilluns a la fira Alimentària 2014 que se celebrarà al recinte Gran Via de l’Hospitalet. Un any més, la marca estarà present en una de les fires d’alimentació internacionals més importants del món.

Anxoves de l’Escala S.A., una empresa amb més de 70 anys d’història dedicats a la salaó i elaboració artesanal d’anxoves, presentarà a la fira diverses novetats de productes amb els quals la marca completa la seva gamma de productes Premium.

Així, la companyia presentarà quatre propostes noves:

Ventresca de “bonito del norte” amb oli d’oliva; lloms de “bonito del norte” amb oli d’oliva; olives farcides d’anxova a l’estil clàssic sense pasteuritzar; i una selecció de filets de gran tamany i prolongada maduració que es comercialitzaran pel sector de l’hosteleria en un nou envàs sota la marca Premium Magdalena Sureda.

Amb aquestes propostes, la marca demostra l’aposta ferma per la creació de nous productes amb els quals diversificar la marca, amb l’objectiu de sorprendre el consumidor, mantenint sempre els més alts estàndards de qualitat.

A més a més, la companyia presentarà dues línies de producte més: anxoves amb oli d’oliva verge extra 100% ecològic, i anxoves en salaó.

L’ús d’oli d’oliva verge extra ecològic ofereix un valor afegit a les anxoves, elaborades seguint els mètodes tradicionals de sempre, mentre que amb les anxoves en salaó, l’anxova es presenta sense l’espina i el consumidor ha de dessalar-la en aigua, com es feia antigament, per després amanir-la al gust.

Així doncs, ens trobem a Alimentària, on estarem encantats d’atendre-us. Ens trobareu al pavelló 2, al sector Expoconser.

Anxoves de l’Escala es dedica des de fa més de 70 anys a l’elaboració d’anxoves, seleccionant de manera exhaustiva la matèria primera per obtenir un peix d’extraordinària qualitat. El procediment artesanal emprat per la salaó i envasat de l’anxova i el temps de repòs durant el qual el peix madura fins arribar al punt més òptim de confit, confereixen a aquesta marca un prestigi i una qualitat que necessàriament marquen la diferència amb altres marques del lineal del supermercat. A l’hora d’escollir un producte, tenim en compte diferents variables: busquem que sigui de qualitat, que ens generi confiança i que tingui un preu adient. Ens repeteixen que la qualitat no és cara; I, en alguns casos, és així; sobretot, amb la irrupció de les marques blanques.

Però, seria convenient que ens preguntéssim si els productes elaborats amb matèries primeres de qualitat superior, que segueixen processos de producció més acurats i artesanals, productes lligats a la reputació d’una marca, d’un nom, d’una història generacional, poden també arribar al consumidor a preus tan baixos. Perquè, de vegades, el preu sí marca la diferència. I només cal que tastem el producte i comprovem la carn melosa i la textura suau i exquisida de l’anxova, per conven-se’ns que el preu sí està justificat.

Quan l’escalfor del sol t’espolsa la mandra i et treu de casa, emboteix les terrasses, anima els tristos i convenç els materialistes de la força de la natura, sents la necessitat imperiosa de compartir amb els amics –els reals, no els de Facebook–, els plans que et ronden pel cap, els somnis que vols que deixin de ser-ho. I, és aleshores quan, assegut al bar de baix, al de sempre, et demanes un martini o un vermut, i l’acompanyes, per què no?, d’una ració d’anxoves. Una opció original, natural, de la terra, diríem. T’animes i proves la combinació, i sents que has encertat. Que l’apetitiu senta millor si l’acompanyes d’unes anxoves de qualitat, banyades en oli d’oliva. I saps que el proper diumenge repetiràs. Perquè en realitat, i entre tanta confusió, saps què vols i no tens ganes d’esperar.

Encara avui hi ha coses que ens transporten a temps passats, a èpoques en què la tecnologia i la màquina no havien substituït la mà i la perícia de l’home. Un exemple d’aquesta tradició són les dones anxoveres de l’Escala, que des dels inicis, quan els processos mecànics eren inexistents, es dediquen a esganyar el peix, assaonar-lo i filetejar-lo amb cura i delicadesa. Una munió de dones amb tota una vida lligada al mar, a la sal, a la costa, a l’anxova. I que gràcies a aquest savoir faire que no s’aprèn a les escoles de formació professional, sinó que s’adquireix amb l’experiència i el compromís, encara avui, en ple segle XXI, les dones anxoveres de l’Escala treballen el peix amb aquesta destresa i professionalitat que garanteix la superioritat del producte de les Anxoves de l’Escala. Hi ha coses que cal veure amb els propis ulls. Aquesta n’és una.